El Blog

 
 

Calendario

<<   Noviembre 2009  >>
LMMiJVSD
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30       

Sindicación

Alojado en
ZoomBlog
 

Convivència i Connivència

Por JesRICART - 23 de Noviembre, 2009, 22:01, Categoría: QUALITATdeVIDA

 

El joc de la convivència i de la connivència. JesRICART

Sigui quin sigui l' espai d'ús i recurs hi ha algú altre que hi ha arribat abans que tu i que l' ha fet a la seva manera, el tracta com seu. La deferència obliga, pel nou vingut, a tenir en compta qui ha arribat abans i hi ha dedicat el seu temps, energia i idees. Si a més a més hi ha un títol de propietat el que ve de fora, i a més hi està de pas, s' h i adapta encara que tingui una manera diferent de fer. Això és un comportament força estès, universal. Quan el nouvingut actua en clau de la mateixa igualtat de drets que qui està ja instal·lat i consolidat en el lloc les desconfiances no es fan esperar. Més aviat qui arriba de fora i imposa el seu tarannà va de prepotent i pot ser un generador de discòrdia. El sentiment de territorialitat està arrelat amb els més petits detalls.

Això s' ha de tenir en compta i alhora al nouvingut se l' ha de rebre i acollir amb prou con-fiabilitat com `perquè se senti a casa seva, es a dir amb la plena llibertat de fer i refer les coses si això ajuden a la millora general. Resulta que el significant de la llibertat sempre es personalitzat i prou equívoc com perquè cadascú l' entengui a la seva manera. La llibertat de tenir les coses desendreçades, treballar amb sobre esforç in necessaris, no rentar les robes i viure en el màxim de precarietat també és una llibertat. Qui li pot discutir a qui tria no fer res per millorar les seves circumstàncies que està en el ple dret de fer-ho?

L' eterna discussió d'on acaba la llibertat d'un i on comença la de l' altre on es pot escenificar més ostentosament és en el sí de la convivència. Sabem que moltes de les malifetes dels altres en les barreges ciutadanes i allà on la massificació amaga la descura individual perjudicant seriosament el benestar. Tant bon punt un altre crema el bosc, condueix perillosament, tira contaminants al riu, roba o extorsiona, el dret a la pròpia llibertat porta a una autodefensa aferrissada que passa per retreure-li a aquell la manera descurada d'entendre la seva. L' esquema és el mateix pel que fa a detalls de comportament a petita escala. Tant bon punt un altre estaciona el seu vehicle impedint el pas, no tanca les portes perjudicant la seguretat veïnal, viu no rentant-se o no canviant-se la roba fent mala olor, no utilitzant aigua neta per arranjar la vaixella o molestant amb sorolls per impedir el repòs, qui se sent ofès per totes aquestes ha de reclamar el seu dret al territori amb unes condicions de qualitat.

Aparentment pel que fa a les qüestions de la quotidianitat no hi tendria que haver el menor problema per posar-se d'acord. Aquest acord ha de comptar en que les inèrcies particulars de cadascú, fruit de consolidacions per l' ús de costums, són molt específiques, tant que es poden presentar com irrenunciables. Per conviure en correcció i respecte mutu s' ha de convindre com fer-ho. Si la convivència és transitòria s' acostuma a fer l' adaptació i a tenir una connivència que es el que menys problemàtic és. A un espai de coincidència -que a partir del nombre de dos ja es dona- una necessitat personal espitxa a la modificació d'un hàbit de l' altre. El debat convivencial pot passar per escenes diàries en els que surten els temes més concrets: des com cuinar per no fer fums greixosos i molestos a com endreçar les coses dels diferents llocs d' ús. És un debat, una pluralitat de guions d'escena. En el seu lloc el que acostuma a brollar son enfrontaments per usos contraris de les coses. El tema s' arranja si qui ha fet la cosa mal feta la reconeix i es compromet a no repetir la mateixa mena de malifeta, única comprovació que demostrarà un avenç.

Resulta que en el canvi d' hàbits també és viu una intrusió en la pròpia personalitat. El debat ha de ser molt honest i sincer perquè no es prengui com un greuja personal. No sé de ningú encara tan impecable i sense màcula que no se' l' hagi d'avisar per es. Tothom anem sobrats d' errors i despistes o inclinacions de les que no ens donem compta i que deixen malifetes al nostre pas. Obvi que els errors dels demés disculpen els propis i pel reconeixement de les pròpies imperfeccions no es poden disculpar les de tots els demés, doncs això en lloc de ser una socialització de reconeixences per progressar ho és per mantenir-se en la imperfecció consolidada sense esma per superar-la.

De la normalització de vida se n'ha fet un gra massa. Quant més es la complexitat de la societat caòtica més patologies hi ha de tota mena però també mes gosadia hi ha en trobar noves formes de vida al no creure' s més i més gent les imposades per la tradició. El debat enfronta a posicionaments diferents en el viure i en els usos del planeta que es donen a escala general però també passen per les contradiccions casolanes i les discussions en el quefer i en el cóm viure del cada dia.

El repte que dues persones es plantegen en la seva convivència de parella o com associades, té un valor elaboratiu comparable el de la empresa organitzadora d'una magnitud tal que inclogui la concurrència de milers o milions d individus. Tomás Campanella a La ciutat del sol (1623) ja expressava la seva idea d'una ciutat utòpica on les idees del sacrifici i del dolor fossin superades. Viure en concòrdia amb el proïsme passa per reconciliar-se en cada unitat de contacte: des dels conceptes als petits detalls, guanyant un a un l' acord en funcionaments complementaris. Això és possible quan s' articula un criteri de fluència que permet anar-se repartint la direcció de cada esdeveniment i determinació, entre els concurrents.


Blog alojado en ZoomBlog.com