El Blog

 
 

Calendario

<<   Septiembre 2009  >>
LMMiJVSD
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30     

Sindicación

Alojado en
ZoomBlog
 

Els mossos: un perill públic

Por José Luis Arco - 14 de Septiembre, 2009, 20:21, Categoría: DEBAT CRITIC

Els mossos: un perill públic. La imatge dels mossos està prou desacreditada (pallisses a comissaries, càrregues injustificades contra manifestants, recerques criminals no tant espectaculars i una mossegada considerable dels impostos sense resultats apreciables en la disminució de la inseguretat ciutadana). La seva afecció a aturar als conductors en llocs perillosos fa pensar en que estan mal dirigits. Surten de l’ acadèmia o d’ on sigui amb l`eufòria del barret enlaire i perden l’ oremus de les coses més bàsiques. Per diverses vegades me'ls he topat després de corbes-bucle sortint d’ autopistes on m' han donat l' alto tard i malament. No és lloc una corba per posar-se aturar a ningú. La política actual per neutralitzar als conductors que condueixen amb excés d' alcohol els hi justifica que et facin bufar l' alcoholòmetre per mesurar l'alcohol en sang, que et fotin bronca si no ho fas prou bé, que et diguin que et posis el cinturó i l' intermitent després de molestar-te i robar-te una estona del teu temps. Pressuposen que el ciutadà és un obeïdor i els hi ha de riure les seves gràcies. Cada cop que em passa (no sóc bevedor) un cop m' he sotmès al seu entreteniment els hi dic el que en penso de la situació: que són un perill públic col·locant-se en un indret incorrecte i que per aturar un vehicle ho han de fer per raons objectives i no a la tun tun a veure qui pesquen. Resulta que amb els seu excés de zel encara que enxampin i multin a alguns que beuen massa i condueixen com uns irresponsables, també aconsegueixen que els hi tinguem una mica més de tírria cada vegada que ens sotmeten a un dels seus controls arbitraris. No ho haig de jurar els mossos em cauen fatal i així els hi dic sense cap complexe. Un em va respondre que el sentiment és reciproc. D’ accord, doncs si la gent de bona fe els hi caiem malament està per indagar que el seu escollimet de la seva feina amaga un rerefons de perversió i ganes de molestar. Oh es que em d’ ajudar a que facin la seva feina per reduir accidentabilitt I per neutralitzar els dolents! Es diu. D’ acord! però no a costa de permetre-li’s la seva burla del nostre temps. Mira, una vegada, dues, tres, aquests controls resulten anecdòtics, no passa res, els hi perdones, però quan es multipliquen i comptes que a determinades hores pots ser víctima de que et parin sense més ni més et porta a recordar com si estiguessis a països tercermundistes. Per no fer, no demanen ni disculpes per la desconfiança apriorística que suposa el control d’ alcoholèmia quan dona negatiu. Discutir-los la seva funció els posa de molt mala lluna i és clar no s’ estan de dir que tu només tens una opinió i ells tenen el mètode inapel·lable. Em penso que aquesta mena de comentar redueix la visió que es pogués tenir de que son missioners o salvaguardes de la societat. Són uns paios armats i per tant amb poder. A tot policia se l' ha d' obeir, no perque sigui policia sinó perquè és un paio armat. A Africa t' aturen nomes al veure que ets un blanc conduint per veure com et poden extorsionar, a les nostres contrades el problema no és aquest doncs la policia estàs mes controlada per l' estat ,però si volen fer una feina eficaç no es aquesta la manera. Cal reconèixer que els controls d’ alcoholèmia i una major sensibilització del tema ha reduït la mortaldat en carretera però em temo que ha incrementar el malestar de la gent de bé. D’ altra banda ha reduït els bancs d’ òrgans per trasplantament. La vida és el mes sagrat i se l’ ha de protegir, també les instal·lacions i mobiliari urbà perque els carallots irrespectuosos ho facin malbé, però parar per parar és un criteri impugnable. Si voleu aturar-nos feu-ho correcta i justificadament, en cas contrari cada vegada hi haurà més gent que us dirà el que pensa de vosaltres i la poca gracia que els hi feu. Es clar que qui apunta a fer de policia uniformat com ofici ja ha de tenir ben poca cosa al cap per no dedicar la seva vida a una millor causa. Això no treu que hi hagi gent maca, o diré molt maca, que triï aquesta feina una temporada de la seva vida mentre es promociona, La majoria s’ hi estanca. El gran problema de fons es que no hi ha auto moderació. A una societat amb gent responsable i madura la policia s’ estingiría i tot el que gasta aquesta societat pel seu sou i equipament es podria reinvertir en coses millors i més cultes. Metre això no arriba, molt em temo que qui s’ autorregula en la vida cívica tindrà que suportar les interrupcions d’ aquest personal que ens ajuda ben poc a la majoria, malgrat la demanda insistent de més seguretat ciutadana, Ja sabem que el problema de l' alcohol genera molta accidentabilidad però el seu control no passa per empipar per repetit als conductors innocents i molt mes fent l' stop a 10 metros de distancia a una marxa de 35 kms a 40 kms hora. Qualsevol uniformat que s' erigeix amb imperi de la llei es algú per mantenir-lo a distància. Un policia, sigui quin sigui el nom i pari on pari es perfectament reconegut pel fet de ser un servent del sistema. Li diuen que posi el lloc de control a un lloc incorrecte i perillós per la circulació i el posen, li diuen que colpegi i colpeja, li diuen que dispari i dispara. No ens enganyarem en aquest punt. La sort de tenir policies mes controlades per estats no corruptes o al menys no sistemàticament corruptes ens dona motius per celebrar-ho però convertir a cada viatger nocturn en sospitós i parar-lo i fer-li perdre un preciós temps de la seva vida per entretenir la jornada dels seus controladors és inacceptable. Personalment la policia no m' ha ajudat mai en res i això també els hi faig saber. Quan he presentat denúncies per robatoris que he patit no m' han ajudat a recuperar les meves pertinences, quan m' han parat injustificadament no els hi he rigut cap gràcia. Ni els saludo en l’ stop ni quan em toca marxar però sí els hi engego el que opino de la seva forma de control. Un conductor aturat pel fet de que circuli de matinada tot sospitant que bé d' una farra i col·locat fins el cul, pot sospitar inversament de la capacitat dels polis que l' aturen. Ja els hi convé que notin el menyspreu del ciutadà entrebancat per ells. Col,laborar amb la policia? No, evidentment que no. Per la mateixa lògica de que ella desconfia de la societat en ple, la societat en ple pot desconfiar d' ella en particular. La política de control moderna passa per invertir amb mes places policíaques i mes dotació per la repressió. El món no para de veure créixer els seus efectius pel control i en canvi la perillositat augmenta. Sovint hi ha noticies de policies implicats en crims o en comportaments no deontològics. Tot i així a una bona part d' Europa es predictible el seu comportament bàsicament deferent. Això no treu que siguin realment empipadors quan et paren sense justificació i el control d' alcoholèmia es una d' aquestes aturades. Com a conductor per la mateixa raó que un pasma desconfia de mi i pressuposa que jo he begut jo desconfio d' ell, pot ser qualsevol cosa, també un drogat que no sap el que es fa.. No es correcte que a un lloc en plena foscor deixin el seu corro tertulià per parar el primer que passa perque estan avorrits. No crec que es mereixin ni la salutació. Per no tenir no posen ni un preavís de stop de la seva presència. Per si no queda prou clara l’ objecció s’ ha de dir com son prou rutinaris se’ls preveu i els conductors beguts ja coneixen rutes alternatives per no ensopegar-se’ls. S’ha de tenir una psicologia de personalitat especial per escollir aquest ofici i molt estomac per aguantar les mirades de menyspreu que reben dels ciutadans molestats.

Blog alojado en ZoomBlog.com