El Blog

 
 

Calendario

<<   Abril 2009  >>
LMMiJVSD
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30    

Sindicación

Alojado en
ZoomBlog
 

senyal de minus tombada

Por VicMAL - 22 de Abril, 2009, 11:56, Categoría: DISCAPACIDAD

Introito :A Trinitat Vella, just davant d’ unes instal.lacions esportives, camps de football, hi ha un espai  de pàrking reservat per cotxes identificats amb usuaris que tenen limitacions de mobilitat. Aquestes places acostumen a estyar seyalitzades amb dos distintitus: un pal que enlaira la placa blava amb la famosa icona  que esquematitza una figura humaa amb cadira de rodes  i la mateixa icona pintada al terra de color grog. Des de fa bastant temps (setmanes que ja corren a fer-se mesos), el señal de tràfic està tumbat damunt l’ acera, el seu lloc d’ anclatge al terra mig tapat i, ¡com no! la plaça acostuma a ser ocupada per un cotxe que no en té el dret.

Adagio: Si ja és prou feixuc aconseguir que les places reservades per persones amb atencions especials siguin espontàniament respectades (això passa tant als seients del metro, com en els wcs, que es fan servir de magatzems, com al tema que ens ocupa de l’ aparcament), encara és mes difícil que ho facin quan el senyal és tombat (no dubto que per algú que no hi estava d’ acord, el tub que sosté la placa no presenta cap bony de col·lisió)i no és visible. D’ això n’ és perfectament consciet els equips de revisió de la qualitat urbaa, els estrategues del civisme i els nois que fan rondes amb els seus cotxes, vinga a fer quilòmetres i fer despesa de combustible, que porten gorra de plat i uniforme flamant.  Tots plegats sabe `prou bé que hi ha coses que s’ han de fer d’ ofici. S’ ha de donar part quan es comprova ,una malifeta i subsanar-la l’ abans possible i no esperar que un veí, ara com jo, que tinc altres coses que fer, es posi a l’ ordinador per documentar aquest fet. Com que no es la primera vegada ni –dissortadament- será l`última (la meva confiança institucional no arriba tat lluny com per creure el contrari) em consta que una part de l’ activitat del ciutadà victimitzat passa i cotinuarà passat per la protesta documentada perquè es preguin les solucions.

Allegretto: Recordant que el seny és una cosa molt catalana i que el tarannà català accepta la critica encara que sigui punyent i burxi els kiwis en les maneres encara que no amb els garfis, el protestari de torn compta amb l’ entusiasme burocràtic de l’ encarregat de torn perquè  dongui les directrius oportunes amb la dotació corresponent de ciment, pot d’ aigua, sorra, paleta i gaveta per enviar operari i aprenent a verticalitzar l’ estri, caigut abans que vingui el drapaire i se l’ endugui confonent-lo amb un material de reciclatge, la qual cosa augmentaria la gravetat del perjudici actual doncs ens apujarieu els impostos per justificar aquesta nova despesa.

Allegro: Com que el ciutadà encara té molt de panoli confia en que els gestors de governs locals i de districtes fan tot el que està a les seves mans per fer una ciutat més humaa i vivible. Sí, el que està a les seves mans seguramet, el que està a distancia dels seus peus que s’ hi ha d’ anar expressamet ja és un altra cosa. Cada vegada que toca comentar fets d’ aquesta mena un es pregunta perque la policia local, que déunidó la part del pressupost que se’ n du, per no afegir l’ altra policia de mossos i mosses (a veure quan es posen les piles i deixen el sexisme de la seva denominació clàssica. Per cert, com que tenim temps, acabo de recordar que en Belloch i altres magnataris de Saragossa acaben d’ apuntar-se a un curs flamant amb experts de filol.logia per aprendre a parlar amb un llenguatge no sexista. Sembla que aquests cursos s’ han posat de moda. Em pregunto si no hi ha cursos per recordar les normatives urbanístiques als assalariats del sistema que sou els encarregats de fer-les complir) no es dedica a donar una guaitada en el seu itinerari de ronda de les malifetes que troben al mobil.liari urbà i entre elles, la que cometo a part del dèficit clàssic de tolerar que aquestes places siguin utilitzades fraudulentament en contra doncs del sector que en té més necessitat. Com que la gent que té minus vàlues es un sector que psicològicament ha aprés resignació i adaptació no hi ha perill que es constitueix en un grup radical per escarmentar als infractors tirant-los de les orelles, el que més fan es deixar-los-hi engantxines al parabrises per recordar-los que aquell lloc que ocupen és usurpat. No em consta d’ engantxines per posar als fronts dels guàrdies municipals per recordar-los-hi les seves feines.

Drama: per molt que un fet sigui exposat irònicament no disminueix el seu pes d’ adversitat i drama. El que per unes cames musculades i robustes estacionar quilòmetre amunt o quilòmetre avall tant se val per una persona sense força per caminar que en prou feines s’ aguanta de peu per uns mecanos articulats i uns bastons o es val d’ una cadira de rodes, aquest quilòmetre és la diferencia que hi ha entre la llibertat de moviment i la seva prohibició.

Mapa: La plaça referida és la mes propera a l’ estació del metro línea vermella, trobant-se a faltar un parell més de llocs reservats al més a la vora possible d’aquesta.. Només és una en una explanada d’ estacionament en que hi caben centenars de cotxes.

Conclusió: segur (en un rampell de seguretat que em ve de no sé on) que aquesta info-sol.licitut, si trobo la manera internáutica de vehiculitzar-la, no caurà en ulls glaucs poso punt i final aquí perque hi ha coses mes importants d’ aquest món que em/ens reclamen l’ atenció.

Blog alojado en ZoomBlog.com