El Blog

 
 

Calendario

<<   Diciembre 2007  >>
LMMiJVSD
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31       

Sindicación

Alojado en
ZoomBlog
 

Pressupost Municipal

Por Jes Ricart - 10 de Diciembre, 2007, 16:28, Categoría: QUALITATdeVIDA

Els Ajuntaments, l´Administració del pressupost i la participació Ciutadana.

Des de l"experiència de Portoalegre a Brazil, els consistoris de bon veure i ben pensar venen fent hipòtesi sobre cóm extrapolar pautes de participació ciutadana com la desenvolupada allà. Fins ara no tenim constància de cap consistori que treballi per la coordinació de les iniciatives i recursos actius del teixit social en les tasques de comandament de les seves ciutats. Més aviat ens sembla que els  perfils de govern municipal continuen confonent la seva representació ciutadana amb un exercici de poder desconsiderat, quan es avalat per la majoria. Les imatges d"alguns plenaris municipals (no tan sols els d´Euskadi) que acaben  fent callar als oponents, o als veïns per la força bruta interventora dels munipes, porra en alerta, recorda que l"administració d"una localitat té un estil de funcionament molt semblant al d"un estat complexe. De fet, hi ha ajuntaments de ciutats al món que administren mes recursos econòmics i humanes que el que fan governs de països petits a altres indrets del planeta. El govern intel·ligent sap que no pot prohibir la llibertat d"expressió i a vegades articula maneres perquè pugui ser dita. Ser dita ,sí; recollida i instrumentada perquè els suggeriments positius i encertats es transformin en canvis reals, això no, això és pal d" un altre paller. Es així que els espais dedicats a propostes i opinions compleixen més la funció del petate de sorra al que donar-li hòsties i així des carregar adrenalina que no pas generar un lloc d"elaboració continua i col·lectiva. L"ajuntament és una institució investida de poder atorgat per la ciutadania, tant pel que fa a la representació via electoral que aconsegueix com pel que fa als calerons dels que disposa via IBI i altres fonts recursives. El seu tarannà democràtic passa per la transparència del que fa amb cada cèntim (abans de pesseta i ara d"euro). Com que es una cosa que toca tan la sang i el fetge del personal no es pot equivocar en res. Es clar que a vegades s"equivoca i de bon tros. A l´ajuntament de Caldes de Malavella per exemple les despeses d´asfaltat a l'urbanitzacio del Cigne eren pel pressupost més alt. La mateixa feina pressupostada per una  empresa d"obres alternativa cercada pel veïnat estava per la meitat de l"anterior. Hi ha xanxullos que no son de rebut. L"ajuntament quan decideix pel seu compte corre el perill d"enfrontar-se amb poca elegància als interessos de la població. No pocs ajuntaments requalifiquen espais –fins i tot en contra del medi ambient- per poder reedificar encara que això passi per fotre fora vells veïns que porten tota la vida en el lloc però, (els quals, això sí, no generen beneficis per les arques municipals, per no dir, pels magnataris). El diner no és el mes important però en afers polític-econòmics sí. Si es així no s"entén que després de tantes dècades de pràctica democràtica encara no s"instrumenti una manera popular de parlar de la seva redistribució. Dona la sensació que algunes partides pressupostàries estan decidides per inèrcia. El diner públic es del poble i d"alguna manera hauria de participar des del seu associacionisme i com  individus en les consideracions sobre què fer amb ell. Això faria prendre una embranzida a la participació popular i al gust per compartir discussió i plans. D" altra banda també seria una manera de control democràtic directe i una manera pal·liativa per acabar amb la neurosi col·lectiva de que els poders acostumen a malbarat els fons públics.

Blog alojado en ZoomBlog.com