El Blog

 
 

Calendario

<<   Diciembre 2007  >>
LMMiJVSD
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31       

Sindicación

Alojado en
ZoomBlog
 

1 de Diciembre, 2007

Incivisme ciutadà i desídia policial

Por Gerard d' Alba - 1 de Diciembre, 2007, 23:37, Categoría: CONFLICTOLOGÍA

 

Recomanem fervorosament aprofitar les ensopegades -o coincidències-  amb les policies en general i les guàrdies  locals en particular  per petar la xerrada una estona. No us esvereu, no es per fer amics sinó per prendre notes.  La conversa és sempre  una cantera d’informació extraordinària. Sí, sí, tal com sona. És clar que no per que desfacin cap entrellat  sinó pel que fan o més ben dit, no fan.

Un parell de microanècdotes a afegir al llarg relat de moltes altres per l’estil ens confirma en aquest criteri. Resulta que estem empipats amb el fet de que sovint ens trobem el cotxe bloquejat perquè incívics o poc solidaris posin en paral·lel el seu i no ens deixin accedir-hi o ens bloquegin la sortida a part de no poder obrir la porta i ficar i entrar-hi o ficar la cadira de rodes.  Avui, quan després  de dinar hem anat a treure el nostre de la zona blava a l travessera de les Corts ja a punt de la cruïlla amb el carrer Collblanc ens ha passat això. Mentre tractàvem de localitzar el propietari  del cotxe que ens bloquejava el nostre ha arribat un cotxe patrulla que ha intercedir per un altra  boqueix momentani de carrer allà mateix entre una furgo de repartiment aparcada en paral·lel i un camió de recollida de containers de vidre reciclat que junt amb l’altre impedien la circulació. La parella ha posat pau. Quan ja marxaven sense ni tan sols mirar-se les dificultats que teníem per treure el nostre cotxe els hi hem dit que consideràvem que tenien que intervindre sancionant al cotxe infractor. Ens han dit que eren  policia local del municipi de Barcelona i que allò era Hospitalet i que no estaven autoritzats per multar. Ja ho hem entès això. Sí, si, ja sabem que el límit fronterer esta al carrer Riera Blanca. Només que la parella ens estava enganyant. Un noi núm .d'agent 25927 i una noia força simpàtica núm. d’agent 20608 potser no estaven assabentats que el terme entre Barcelona i Hospitalet no és la prolongació de Riera Blanca cap a l’estadi pel carrer d'Aristides Mallol tal com nosaltres creiem equivocadament també sinó que segueix fins el final de Travessera i un tros de Coll blanc. Ens ha semblat curiós l’ estil de desempallegar-se del tema. Si ells no podien sancionar sempre podien demanar a una patrulla de la local hospitalenca que es personés. La cosa ha acabat en una conversa sense sortida. (com sempre). Hem pres els seus números per que això de fer el gest de prendre el numero d’un policia municipal simbolitza que un ciutadà també el pot controlar fent un canvi momentani de rol. Mentrestant l’infractor ha agafat el seu cotxe i ha tocat el dos. Hem imaginat una situació semblant en la que un infractor es un paio àgil que estira bolsos o algú que té el costum d’anar per la vida amb armes de foc o navalles traperes. No miri, nosaltres no podem fer res perquè el lloc dels fets no pertany a la nostra circumscripció. Aquí mati el que vulgui ara en el meu territori comportis. La noia ens ha dit que a sobre que han parat per posar ordre a l' embús de camió+furgo s’ha vist malparada per la nostre sol·licitud de que facin la seva feina.

Creiem que hi ha un perfil consolidat. Cada passeig en cotxe que fa aquesta gent ens costa una pasta a la ciutadania. Sembla raonable demanar-los-hi que es noti.

Per fer aquesta nota hem consultat la guia de la ciutat editada per l’ajuntament de Barcelona quan en Joan Clos estava al capdavant i on fa una mena de presentació de mitja pàgina amb foto, l’edició va ser tancada el 31 d’octubre del 2002. Potser L’Hospitalet ha conquerit un tros de Barcelona per posar-lo sota la seva administració i no ens hem assabentat. Tan se val. Trobem que la parella a part de passejar  en cotxe pagat es té que prendre més en serio la seva feina. El fet de que el hi sembli un fet natural que es bloquegin cotxes fa pensar amb una actitud corrupta no per la pela sota mànega sinó per la desídia en l’ofici.

L’altra anècdota encara es més preciosista. Un cop més una rampa de pas peatonal bloquejada per un cotxe no deixava circular  el pas de persones amb dificultats motrius. Avisat del fet al guàrdia de recepció de la comissaria local tot entrant al crit d´!això què és una comissaria o què!, la meva companya va informar del fet. Va rebre per contesta que ja se n’ocuparien. Mentrestant ella es jugava una vegada més la vida tenint que anar per l’asfalt enlloc de per l’acera al no poder-hi pujar.

Frase especial per la policia: no us fa una mica de vergonya que us tinguin a que avisar per aquests afers?.  De veritat que no us en fa? Ja son moltes les vegades que parlem d’aquest assumpte sense que sembli que no l’importi a ningú llevat dels afectats. Quan passi una desgràcia qui serà el culpable? Evidentment l´ Ajuntament s’hauria de personar com part acusada en tots aquells fets lamentables que per la seva culpa en l administració del territori i el seu ús es puguin produir. Comprenem que no es poden tenir els ulls a tot arreu a la mateixa hora però prou sabeu que la vostra decidia es compintxa amb l´incivisme urbà retroalimentant-lo.

Continuarà... (desgraciadament continuarà...).

Més sobre l´Educació Elemental

Por Gerard d´Alba - 1 de Diciembre, 2007, 23:20, Categoría: CIVISMO

 

Moltes converses sobre incivisme conclouen en  que cal més educació per previndre un millor futur.  Tot i així quan es posa el dit en la nafra senyalant

 comportaments poc educats, sigui l’aparcament en doble fila dels pares davant els col·legis a les hores d’entrada i sortida de la mainada  o qualsevol altre detall semblant dels errors dels adults davant dels seus fills,  sempre hi ha algú que creu que t’has passat per la banda de la rigidesa. Resulta que dels detalls petits es desprenen grans conclusions i l’educació no es quelcom que comença i acaba a l’aula sinó que continua en tot moment i amb tots els fets de la vida. De fet, la font d’aprenentatge principal de la criaturada és el mimetisme en vers a les conductes dels principals adults pels que està rodejada.

 Reclamem un món just amb el respecte als valors fonamentals però quan posem la mirada en detalls quotidians nefasts o impertinents sempre t’ensopegues en qui li treu importància al detall i prefereix silenciar-lo (potser perquè els seus propis costums incívics el porta a tolerar els dels altres?). Fiquem cullerada a la qüestió de tolerància-intolerància en relació a educació. Proposo una fórmula: la tolerància és tan més possible quant mes educades són les persones i menys practicable quan menys educades estan. Sembla senzill d’entendre. Hi ha conductes que tenen tolerància zero i altres que es poden admetre a una certa dosi, encara que les seves conseqüències  deixaran de ser acceptades tan bon punt facin un mal de veritat. No en tenim prou en ser comprensius. La comprensió demanada per qui te pressa i comet un acte incívic es una roda inacabable. La tolerància a l’error aliè el que amaga realment és una autojustificació del propi per no dir una consolidació d’un símptoma pitjor: la irrespetuosidad. Una cosa es tolerar un gest puntual i un altre es tolerar una actitud permanentitzada. ¿qui posa el límit i qui marca la ratlla entre una cosa i l’altra? No tenim un estri decisiu, tampoc un instrument o agent d’ordre impecable que posi la diferencia. El que per un esta ben fet per un altre es una falta de cortesia absoluta. Amb aquest relativisme no resolem res. Tothom sap quan fa una cosa deliberadament mal feta. Si jo estaciono on no dec, encara que sigui per cinq minuts estic fent un greuge multiplicat que tampoc puc mesurar al moment. Si li parles al teu fill de valors com llibertat, dignitat i respecte i ets el primer en no practicar-los en els teus gests quotidians estàs, implícitament, contribuint a que el teu fill sigui un petit monstre. El crio rebrà informació contradictòria i farà un curtcircuit mental. Després et queixaràs que l’escola no funciona o que la televisió subministra porqueria ideològica però no t´’adonaràs de la teva responsabilitat en consolidar una línia de conducta equivocada.  Un petit error reproduït centenars de vegades al mateix moment o reiterat en diversos moments és un gran error.

L’educació és l’alternativa però la societat està capficada més per altres coses com preparar nois i noies per ocupar llocs de treball i guanyar-se la vida o trobar bons partits. El que menys importa són els valors ideològics i socials.  Efectivament en el bast camp educatiu venen fracassant escoles i famílies. Les AMPES no ha resolt la dissociació entre un àmbit i l’altre. És ja un tradició el joc mut al pimpong entre Pares i Mestres. Els uns creuen que els professionals de l’educació son els altres i aquest pensen que poc poden fer si els valors transmesos en un espai d’informació de teoria es contradit pels estils de vida en l’altre espai. La qüestió de la mesura és la cosa decisiva. És la dosi  la que converteix una experiència en un perill, una provatura en un verí, un gest en un atac. Tot no està previst i les coses funcionen –quan funcionen- perquè la gent de bona voluntat les fa funcionar. N’hi ha prou en que algú abusi de la confiança col·lectiva perquè tot se’n vagi a orris. Discutir hàbits és indispensable si volem fer les coses millor.  L’educació està en cada gest i pel que fa a la mainada l’acte quotidià de l’acompanyament a escola està transmetent valors contradictoris. Els llasts que porten a les esquenes els escolars i  altres detalls d’individualisme com nanos i nanes acompanyats pels seus pares enlloc d’organitzar-se els familiars per fer torns d’acompanyament són tants altres gests deseducatius. El cert es que la criaturada puja en un món d’accions individualistes i de desconfiances. Les taquilles no són segures per guardar els llibres i llibretes i l’escola compleix una funció bàsicament de control. Funció, no ho oblidem,  que els familiars l’hi deleguen.

Afortunadament un nou moviment de nous pares crítics de l’educació reglada oficial proposen  i practiquen alternatives d'ensenyament desescolaritzades.

Blog alojado en ZoomBlog.com