El Blog

 
 

Calendario

<<   Noviembre 2007  >>
LMMiJVSD
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30   

Sindicación

Alojado en
ZoomBlog
 

Barnàpolis

Por Selena Bowling - 17 de Noviembre, 2007, 11:52, Categoría: QUALITATdeVIDA

Les ciutats perifèriques de Barcelona deuen molt a l’efecte gravitacional d’aquesta. Anys enrere calia baixar a la gran ciutat per anar al Molino, a l’Apol·lo, passejar per Rambles, anar al xino,(no al restaurant, que no n’hi havia, sinó al barri xino), a les 7 portes a comprar a bon preu o veure teatre o cinema d’estrena, a part de per anar-hi a treballar qui no ho podia fer més a la vora. També hi anàvem per trobar-nos amb altres conspiradors i inspiradors per “canviar el món”.El retorn a casa acostumava a estar condicionat per un deplorable transport públic d’horari limitat. El transport, llavors només estava al servei del desplaçament de les masses treballadores per raons productives .Això de concebre’l com un recurs de desplaçament per raons lúdiques i a horari complert per facilitar la llibertat de moviment ha estat un criteri aplicat  posteriorment. La massificació de l’àrea metropolitana ens ha ajuntat a unes 4 milions d`animes, més del 60% de la població catalana que rau en uns 7milions (els 6 milions de l’època Pujol, l’allotjament d’hotel dels quals va ser preguntat en la seva visita a la Xina pel magnatari xinès, ha quedat en el passat).

 El complexe de ciutat pivotant al centralisme urbà de les petites i mitjanes ciutats s’ha anat resolent. Els seus residents seguim sent barnapolitans: un mestissatge en el que hi entrem els cerdanyolencs, els terrassencs, els de les montcades, els de ciutat meridiana, els de Mollet, no sé si també els manresans. Quan més llunyana està geogràficament una ciutat de la gran babilone menys pivota al voltant d´ella.

Una mena de residents perifèrics  no ens sentim tant de la ciutat de on vam néixer o ens hi vam empadronar com del gran conglomerat. Som barnapolitans  en una combinació de tenir alguns avantatges de la gran cosmòpol.li a la vora pel que fa a oferiments culturals  però a canvi toca suportar-la en el seu efecte voràgine: llargues cues de tràfec a segons quines hores i suportar-la com zona de major emissió de CO2 de les rodalies. Fora d'aquesta es viu millor. Hi ha petites ciutats com Abrera que  són de luxe. La petita ciutat, a diferencia de la gran, si està ben endreçada i organitzada ho proporciona tot a l’abast d’una caminada o un desplaçament curt, cosa que a la gran ciutat és impossible.  

Des del 1992 els criteris urbanístics tenen més en compta la psicologia ambiental i per tant l’estètica. Viure i travessar espais macus va a favor de la salut i el benestar, redueix la pertorbació psíquica. La preocupació de tots els ajuntaments del conglomerat de la gran Barcelona es per millorar les condicions de les seves poblacions i fer-ho amb una personalitat pròpia. No hi ha un individu idèntic a un altre i encara menys una ciutat igual a una altre. En les seves interdiferències descansa el gust per conèixer-les. La Cerdanyola d’ara no és la que més mola però és una ciutat prou tranquil·la. No en va és del Vallès occidental,geografia de planúries cobdiciades i elogiades d’altres temps. Té un excessiu parc automobilístic i restes de zones lletges, façanes industrials desagradables a la vista i a l’oïda, rèmores de l’asbestosi de l´Uralita i un ajuntament que es fa el ronso amb propostes tan maques com les de radiar alguns plenaris per la radio local.

El que no es té a la ciutat perifèrica s’aconsegueix en la ciutat cosmopolita. Però en conjunt la vida de províncies, que es deia abans, resulta més captivadora que la de gran ciutat. Allà la comunicació entre veíns es més practicable i la ratio habitant-espai és mes harmònica.

Blog alojado en ZoomBlog.com