El Blog

 
 

Calendario

<<   Noviembre 2007  >>
LMMiJVSD
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30   

Sindicación

Alojado en
ZoomBlog
 

17 de Noviembre, 2007

Barnàpolis

Por Selena Bowling - 17 de Noviembre, 2007, 11:52, Categoría: QUALITATdeVIDA

Les ciutats perifèriques de Barcelona deuen molt a l’efecte gravitacional d’aquesta. Anys enrere calia baixar a la gran ciutat per anar al Molino, a l’Apol·lo, passejar per Rambles, anar al xino,(no al restaurant, que no n’hi havia, sinó al barri xino), a les 7 portes a comprar a bon preu o veure teatre o cinema d’estrena, a part de per anar-hi a treballar qui no ho podia fer més a la vora. També hi anàvem per trobar-nos amb altres conspiradors i inspiradors per “canviar el món”.El retorn a casa acostumava a estar condicionat per un deplorable transport públic d’horari limitat. El transport, llavors només estava al servei del desplaçament de les masses treballadores per raons productives .Això de concebre’l com un recurs de desplaçament per raons lúdiques i a horari complert per facilitar la llibertat de moviment ha estat un criteri aplicat  posteriorment. La massificació de l’àrea metropolitana ens ha ajuntat a unes 4 milions d`animes, més del 60% de la població catalana que rau en uns 7milions (els 6 milions de l’època Pujol, l’allotjament d’hotel dels quals va ser preguntat en la seva visita a la Xina pel magnatari xinès, ha quedat en el passat).

 El complexe de ciutat pivotant al centralisme urbà de les petites i mitjanes ciutats s’ha anat resolent. Els seus residents seguim sent barnapolitans: un mestissatge en el que hi entrem els cerdanyolencs, els terrassencs, els de les montcades, els de ciutat meridiana, els de Mollet, no sé si també els manresans. Quan més llunyana està geogràficament una ciutat de la gran babilone menys pivota al voltant d´ella.

Una mena de residents perifèrics  no ens sentim tant de la ciutat de on vam néixer o ens hi vam empadronar com del gran conglomerat. Som barnapolitans  en una combinació de tenir alguns avantatges de la gran cosmòpol.li a la vora pel que fa a oferiments culturals  però a canvi toca suportar-la en el seu efecte voràgine: llargues cues de tràfec a segons quines hores i suportar-la com zona de major emissió de CO2 de les rodalies. Fora d'aquesta es viu millor. Hi ha petites ciutats com Abrera que  són de luxe. La petita ciutat, a diferencia de la gran, si està ben endreçada i organitzada ho proporciona tot a l’abast d’una caminada o un desplaçament curt, cosa que a la gran ciutat és impossible.  

Des del 1992 els criteris urbanístics tenen més en compta la psicologia ambiental i per tant l’estètica. Viure i travessar espais macus va a favor de la salut i el benestar, redueix la pertorbació psíquica. La preocupació de tots els ajuntaments del conglomerat de la gran Barcelona es per millorar les condicions de les seves poblacions i fer-ho amb una personalitat pròpia. No hi ha un individu idèntic a un altre i encara menys una ciutat igual a una altre. En les seves interdiferències descansa el gust per conèixer-les. La Cerdanyola d’ara no és la que més mola però és una ciutat prou tranquil·la. No en va és del Vallès occidental,geografia de planúries cobdiciades i elogiades d’altres temps. Té un excessiu parc automobilístic i restes de zones lletges, façanes industrials desagradables a la vista i a l’oïda, rèmores de l’asbestosi de l´Uralita i un ajuntament que es fa el ronso amb propostes tan maques com les de radiar alguns plenaris per la radio local.

El que no es té a la ciutat perifèrica s’aconsegueix en la ciutat cosmopolita. Però en conjunt la vida de províncies, que es deia abans, resulta més captivadora que la de gran ciutat. Allà la comunicació entre veíns es més practicable i la ratio habitant-espai és mes harmònica.

La Capsa dels Trons

Por JesúsRICART - 17 de Noviembre, 2007, 11:39, Categoría: DEBAT CRITIC

Bústia Pública. La Capsa dels Trons.

A diferència de les seccions d’opinió del periodisme local, i encara més del de difusió a escala estatal, l’opinió ciutadana digitalitzada no troba, o no hauria de trobar, límits per la seva expressió. No hi ha motius per  la justificació de l’espai restringit en centímetres quadrats,  encara menys la de cada  tema en ell mateix. Tot es opinable i tot és material per burxar-lo, remenar-lo, repassar-lo, revisar-lo i tornar-lo a rumiar.  Al menys ho és mentre quedi un bri de dubta o no estigui resolt. Que un ajuntament articuli a la seva web una zona d’opinió lliure sobre les condicions de vida i la pràctica de la gestió municipal és un gest que el dignifica. Una altra cosa és si el fa servir molt o poc o si ni tant sols se’l mira. L’opinió ciutadana com bústia pública permanent és obrir la capsa dels trons. Hi ha força motius pels que queixar-se i moltes idees en llista, que en diferents moments i des de diferents veus, entitats i plomes s’han anat proposant. Tot això és  un caudal extraordinari que no s’hauria de deixar perdre. D’alguna manera es podria organitzar un banc de propostes de les que el consistori en fos conscient i que les tingués en compta com annexa al seu programa d´objectius municipals.

Se m’acut que els plenaris on es prenen les decisions haurien de tenir un espai de feedback per que es fes un resum de les propostes rebudes o publicades. Determinats programes de debat a la radio i televisió venen instrumentant des de fa un temps la figura dels relators d'emails que reben en temps real durant l’emissió del mateix programa fent-se ressò del que diuen altres veus nos presencials a l’espai. Tot plegat serveix per estendre la visió panoràmica de les opinions i sensibilitats diverses. Evidentment no és el mateix un òrgan executiu d’adopció de decisions i vinculants per una població que un programa de discussió que no pretén arribar a cap conclusió i que està per la conscienciació, també per  l’entreteniment, cultural. Però hi ha quelcom de comparable. Ambdós llocs intenten representar els sentiments públics, és a dir, els sentiments dels absents.

Se m’ha acut que les reunions dels governants haurien de començar amb el xip instal·lat (o la pantalla gegantina) que els hi recordi els ítems pendents a arranjar durant la seva gestió. Flexibilitzar els canals de democràcia participativa i directa ho esperonaria. De fet, la tecnologia actual permet que en temps real i directe per Internet es pugui participar de les discussions dels plenaris. És una mica estrany que els partits més espavilats quan els hi toca el torn de la gestió municipal pensin que tota la feina és cosa seva i donguin les esquenes al poder recursiu del mateix poble al que diuen representar. A la terminologia ad hoc es parla de renovar la confiança als que ens governen. No és això companys, no és això. Les solucions socials és cosa de tota la societat i no sols dels seus governants. Les noves maneres participatives podrien permetre el convertiment d’idees, criteris i propostes en punts del dia, sense tenir que passar per l’antigalla de registrar una carta  amb un exposo a la superioritat (residus de les maneres franquistes de les administracions locals).

A no gaires anys vista tothom des dels seus ordinadors podria accedir, vigilar i opinar sobre la gestió governamental, per ara només pot aspirar a que la seva dita quedi en estat latent.

Cal augurar un futur a les pàgines web que plataformin les opinions ciutadanes. S’ha de facil.litar el màxim aquesta participació, fins i tot per damunt de les expressades en suport paper (els petits magazines enfarfegats de publicitat són un atac al medi ambient). En el vial d’opinió que  te la web  cerdanyolenca he observat que demanar dades personals com numero de DNI i cognoms no és precisament un signe de facil.litat sinó d´entrabancament per alguns que encara no confien plenament en la democràcia o que estan sense papers. Un estrany període d´stand by d’uns dies abans de que l’opinió expressada quedi definitivament consultable a la web de l’ajuntament cerdanyolenc fa pensar en alguna mena de revisió prèvia, tal com feien els de Consulta Prèvia d’un Ministerio central antigament si es volia publicar alguna cosa a la España obscurantista. Cal confiar que amb el temps i una canya s’aniran subguarint aquests detalls.

Blog alojado en ZoomBlog.com