El Blog

 
 

Calendario

     Mayo 2006  >>
LMMiJVSD
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31     

Sindicación

Alojado en
ZoomBlog
 

No prohibiu la festa dels sentits. Facil.liteu espais alternatiusde gaudi a les discotheques.

Por Néstor Estebenz Nogal - 18 de Mayo, 2006, 8:42, Categoría: SLOGANS

No prohibiu la festa dels sentits. Facil.liteu espais alternatiusde gaudi a les discotheques.

La festa és la festa dels sentits. La festa es la del gaudi. I la festa  forma part de les necessitats psicobiològiques de les persones. Fins i tot en èpoques de penuria cal riure i divertir-se. La gfnet necessita la marxa dels cossos i la disbauxa momentànea per posar un parèntesi al a vida ordinaria, a la semana laboral, a les incertituts existencials o a un fotimé de petits problemes. No es coneix la história de lacultura sense la vida lúdica. Si hi ha algun sentit a la vida terrena a part de comprendre els seus per quès  és el de passar-s´ho d´allò millor. Però no ha faltat  mai gent que ha mirat amb ulls de reprobació el gaudi, la festa o l´alegria. No és d´ara que son prohibices les festes espontànies que els poders municipals califiquen  de descontrolades o bàrbares. Bàrbares sí ho son però no en el sentit lessiu de la paraula sino en el sentit de formidables. El sistema vol i accepta que la festa estigui sota el control de la mirada resttrictiva i les fica a  espais tancats com les discotheques amb preus cada vegada més elevats o a espais festius tradicionals previament organitzats. Si la gent es compra la beguda a un super i se´n va a una explanada a fer el mateix que fa a un espai tancat però sense passar pels preus de barra i de porteria, allò es comnverteix en un delicte. Qui ho comenta se li veu el plumero aviat. Una discteca paga impostos considerables dels que s´alimenta un ajuntament i a una explanada, no s´ha de pagar res. La gent, a la seva manera, va trobant fórmules de gaudi sense passar per la industria d´explotació de l´oci que l´aliena i atonta. La gfesta dels sentits no es prohibible per molt que els encarregats de la vida viària i de la salut pública posin el crit en el cel. Fan de grans pares ogurús socials equivocant-se de plè. També pares de totes les èpoques s´han sentit malalts perque els seus fills els desobeien i eren capaços de sonriure i riure malgrat severíssim càstics. La societat de l´hedonisme potser ha començat en el seu gigantisme conegut en el darrer mig segle però el desig del gaudi és cosubstancial a la condició humana. Prohibir-lo o volguer-lo normativitzar amb l´excusa de fer-lo més segur o de no posar en perill altres propietats és enganyar soberanament a les persones i no protgegir precisament els bens. Tota mentida de l´estat i de les seves administracions acaba anant en contra del seu aparell com a venjança social.

Si tanta por fa als agutzils (als que tenen conciencia d´agutzils sigui quin sigui el seu càrrec o ofici concret) que la gent es concentri per beure, ballar i garlar que s´organitzin espais acondicionats per fer-ho amb casetes de wcs químics i paperes tal com es fa a les grans concentraciones per concerts. No es gens complicat. A tot arreu hi ha naus obsoletas que es poden acondicionar, o explanades on fer-ho amb un mínim d´esforç de màquines i de treball.

El que no té gens de sentit es que els ajuntaments es carreguin la conducta de la gent i impugnin un moviment massiu de dotzenes de mils de persones perque algunes picabaralles han descalabrat a algun pasma i han empurat amb càrrecs a uns quants joves per estar allà. La capacitat del governant no es mesura en la força bruta que té en reprimir sino en la inteligència neta que te, si li queda alguna, en buscar solucions front a tendencies socials que se li escapen tan des de la previsió com des de la comprensión.

El texte està prou clar a qui va dirigit. A ajuntaments encarregats del territori municipal i de la concòrdia urbana. Cap problema pel que fa al segon. La gent no te ganes a priori de trencar escaparats i enfrontar-se a paios que els hi doblen el tamanys corporal i venen entrenats per fer mal (aquets sí que hi venen) però fa una cosa i l´altra quan la seva furia es el resultat d´unarestricció brutal de la seva llibertat.  Unes quantes persones han estat encausades per estar en el lloc dels andarulls sense que fessin res. Periodicament el sistema necessita cridar ben fort qui mana i per fer-ho castiga cíclicament a inocents en el lloc dels autèntics autors d´actes vandàlics, si això es pot dir. El vandalisme es una resultant multifactorial  del que qualsevol dels sociòlegs licenciats amb atur consultats pels ajuntaments podria donar informació acurada. Ho faci o no, cada adminsitració muinicipal haria de considerar la posibilitat d´ajudar a la festa de la gent en lloc de prohibirla. Serà una manera d´acreditar d´alguna manera que la societat democràtica ho som tots i no només els que surten amb les seves obsessions discursives parlant dels interesos en nom de tots (de quí?).

En els 80  en Tierno Galvàn  alcalde  a Madridv a ensenyar una manera de fer política del gaudi pel que fa a acceptar i activar grans espais de concentracions lúdiques.  Tan aviat passa el temps que ja s´ha oblidat?

Blog alojado en ZoomBlog.com