El Blog

 
 

Calendario

     Mayo 2006  >>
LMMiJVSD
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31     

Sindicación

Alojado en
ZoomBlog
 

Cap el toc de queda

Por Sussana Maraselva - 18 de Mayo, 2006, 8:32, Categoría: General

 

2 de la matinada. Carretera d´enllaç entre Premià de Dalt i Premià de Mar. Una aturada dels Mossos de quadra abans de creuar el pont sobre l´autopista de Mataró. Em demanen la documentació i control per radio al canto que es demora quasi 10 minuts. No és la primera vegada que m áturen a aquesta carretera. Mentre espero el vist i plau per deixar-me continuar donat per radio comento als mossos que farien més via si decretessin el toc de queda i no ens deixessin sortir passades les 10 de nit de casa; els hi dic  que la societat, la catalana, va cap l´increment de  control sense resultats. Em diuen que no m´haig de sentir ofés. Els hi precisso que només estic molest. (després d´algunes dotzenes, perdó, centenars de controls policials en tota una vida un acaba tip de tanta emprenyamenta). Callo que són com un forúncul instal.lat en el pitjor lloc de l´anatomia. Intenten dir-me que no els he respectat per assegurar-lis que no serà amb ells que em posaré a discutir de matinada sobre mesures de control i lleis. Curiosa manera d´entendre el respecte d´aquesta mainada uniformada que creuen que fan un bé nacional aturan-te sense cap justificació.

Tornada la documentació me´n vaig sense desitjar-lis que passin bona nit només que la passin com puguin.  Sí, sí, ja sé que els nois estàn com si fessin la mili, obeint ordres i creient que el ciutadà controlat ha d´anar pel món portant el dni entre les dents sempre disposat, rementant la cua com un gos i somrient a les preguntes que se li faci. Jo no sóc aquest ciutadà. La meva cara de desgrat no me l´amago cada cop que un poli, del cos que sigui, em ve a importunar injustificadament. I lógicament ho nota. No els hi contesto a la salutació de bona nit o bona tarda, o el que sigui, quan la parada és per tocar els nassos o per distreure´s i no perque estigui justificada objectivament i tampoc els hi  dic adeu quan em deixen anar. Considero la interrupció com un atemptat a la meva llibertat personal i  punt. Sí, ja sé que ells no tenen la culpa directa de les ordres que reben i han d´executar i que es troben amb tota mena de cassos insòlits a la via pública, i que de quan en quan puntualment resolen problemes, però pel que fa a mi i amb una llarga experiència de 40 anys com ciutadà controlat , la policia acostuma a ser un entrebanc en la immensa majoria de casos que he tingut contacte amb ella. Alguna vegada, excepcionalment m´han ajudat a localitzar una adreça o m´han localtizat per retirar el meu vehicle un dia que estaba aparcat just a una banda d´un carrer en que hi tenien que pintar un pas zebra. Entesos. Alguna cosa de bó fa. Però no em puc estar de sentir-me insultat cada cop que m´aturen i pregunten per radio si sóc un subjecte de fiar. L´avantatge d´aquests controls és que et posen al dia sobre si estàs fitxat o no per la interpol o si tens alguna condemna pendent per la que ets buscat. Mai se sap. Amb els temps que corren un pot ser un proscrit en menys que canta un gall i ser considerat com un fugitiu al que disparar si no fa cas d´un stop forçat.

Considero que independentment de la correcció formal d´un controlador, se li ha de manifestar el despreci i rebuig al seu control quan és sota  l´arbitrarietat  que l´exerceix. Limitar-se a obeir les ordres d´un policia no ajuda a ningú, tampoc a la mateixa  policia que té membres que es creuen ser voluntaris de la creu roja o d´una ong administrant solidaritat pública.  Tocal´s-hi el crustó potser els ajudi a passar els seu tediós temps de servei (servei?) amb quelcom que pensar.

 

Blog alojado en ZoomBlog.com